-
Voda
(2013, Autoeditat)
Una de les influències clares de la música de Jaume Compte ha estat, des de sempre, la música tradicional balcànica per la seva combinació (a primera vista contradictòria) d'intensitat emocional i disbauxa, a voltes, desmesurada.
Aquest és el fil conductor de VODA en un reencontre amb la inspiració d'aquesta música plena de matissos.
-
Tariq
(2011, Autoeditat/Harmonia Mundi / 2014, ArcMusic)
Amb TARIQ (camí en àrab), a més d'un conjunt de temes intrumentals inspirats en la música àrab i magrebina, Jaume Compte i Nafas Ensemble fan una incursió en el món de la cançó, comptant per aquest disc amb la col·laboració de Francisco Albéniz (La Búsqueda), Marcel Cranc i Sílvia Pérez Cruz. Precisament, la cançó cantada per la cantant catalana va ser seleccionada pels premis Miquel Martí i Pol del V Certamen Terra i Cultura.
-
Alè
(2006, TempsRecord)
Alè / Acció o possibilitat de respirar / Ànim / Substància subtil a la que s'atribuïa el manteniment de la vida
Les composicions d'aquest treball versen al voltant de l'alè com el sentit d'ànim, força o coratge. De fet la tímbrica triada pels arranjaments dels temes té el protagonisme en els instruments de vent tant de l'escola clàssica occidental (oboè, fagot, trompa, flauta,...) com de la clàssica índia com el bansuri, de la mà del reputat intèrpret d'aquesta flauta Shyam Sunder. L'alè com a expressiò primerenca explosiona amb les aportacions de luxe d'Odette Telleria (Gemma 4) i del cantautor català Lluís Llach.
-
Com a pous de mar
(2001, Blau / Discmedi)
El primer treball discogràfic de Jaume Compte es posa en escena de forma espontània agafant sonoritats i ritmes àrabs i grecs. Pren per primera vegada els instruments que l'acompanyaran fins el dia d'avui que són l'oud, el bouzouki, i els de percussió oriental, tot plegat fent un apropament a la cultura àrab que ens ha estat tan pròpia durant molts segles.